A les regions suïsses, el final de l'estiu se celebra amb l'arribada del Désalpe. Una tradició popular que festeja el descens del bestiar cap als valls on passarà l’hivern. Un costum helvètic que cada any té lloc a finals del mes de setembre i que ret homenatge a la cultura formatgera suïssa.

Dels prats alpins a la taula

L’alpage és una pràctica ancestral que consisteix a pujar el bestiar a l’estiu a més de 1.500 metres d’altitud, on s’alimenta d’herbes silvestres i beu aigua de torrents de desgel. Allà mateix, en petites formatgeries de muntanya, s’elaboren els exclusius formatges d’alpage, joies gastronòmiques com Le Gruyère d’Alpage AOP i L’Etivaz AOP, que mantenen mètodes de producció naturals i artesans.

Amb l’arribada de la tardor, les vaques emprenen el descens cap als valls per passar l’hivern. El trajecte es converteix en una desfilada festiva: pastors vestits amb indumentària tradicional adornen els animals amb corones de dàlies, rododendres i crisantems (anomenades tschäppl), cintes de colors i grans esquelles que marquen el pas amb el seu inconfusible so. A la seva arribada, els ramats són rebuts entre vítores, mercats d’artesania, degustacions gastronòmiques, música amb corns alpins, yodel i llançament de banderes.

Cada regió, una celebració única

Al cantó de Friburg, la festa del Désalpe de Charmey reuneix visitants i locals en un entorn de postal. Allà, Le Gruyère d’Alpage AOP és el gran protagonista: el seu sabor, entre picant i afruitat, reflecteix la riquesa de la flora alpina i la qualitat de la llet crua emprada. Només 50 formatgeries, repartides entre Friburg, Vaud i Jura Bernès, l’elaboren cada any.

A la regió d’Étivaz, als Alps Vaudois, el proper 28 de setembre tindrà com a protagonista L’Etivaz AOP, un formatge floral i únic, elaborat exclusivament amb llet de vaca alimentada amb pastures naturals.

La festa del Désalpe és un homenatge a la vida alpina, al saber fer de generacions de mestres formatgers i als sabors únics que neixen de les muntanyes. Participar-hi és endinsar-se en l’ànima de Suïssa, deixar-se envoltar per l’eco de les esquelles i assaborir l’autenticitat en cada mos. Un viatge en què cada pas, cada aroma i cada sabor conten la història viva dels Alps suïssos.

Submergeix-te en la Suïssa més autèntica a través de les seves tradicions, la seva cultura i la seva gastronomia. Més informació a quesosdesuiza.com i al nostre perfil d’Instagram @Quesosdesuiza.

Berna, Capital of Cheese 2025

Aquest any, per primera vegada, la ciutat suïssa de Berna es converteix en Capital of Cheese 2025, consolidant la seva reputació com a terra del formatge gràcies al seu llegat, al seu saber fer en la producció artesanal i a la cura de les pastures.

El mes de novembre, la capital suïssa serà l’amfitriona dels World Cheese Awards 2025, el certamen internacional de més prestigi de tot el continent que premia els millors formatges del món i que, en aquesta edició, submergirà els visitants en el fascinant món del formatge suís gràcies al Swiss Fine Food Market i a un variat programa d’esdeveniments.

Sobre Formatges de Suïssa

Els Formatges de Suïssa són famosos arreu del món gràcies a la cura i les característiques artesanals amb què s’elaboren. El pasturatge de les vaques és obligatori a Suïssa, un país on està totalment prohibit l’ús d’hormones i antibiòtics en la criança del bestiar, i on cap formatge pot elaborar-se amb additius químics.

Per elaborar un formatge suís s’utilitza gairebé el doble de llet que per fabricar un formatge de producció industrial. Les formatgeries reben dues vegades al dia la llet recent munyida per garantir un producte fresc i saludable. L’ús de llet crua, no pasteuritzada, possibilita un sabor més intens i potencia els aromes derivats del past i dels farratges.

La normativa rigorosa, sotmesa a un estricte control per part de l’Oficina Federal d’Agricultura de Suïssa, garanteix l’elaboració tradicional del producte des de l’origen fins al final del procés, moment en què un tastador certifica que el formatge té prou qualitat per portar el segell de la seva regió formatgera. Així, la denominació d’orig